“L'encant del ple només es revela amb el buit” Jiang He
17.30 a 20.00 h i divendres de 10:00 a 14:00h
Roca Umbert Fàbrica de les Arts
C. Lluís Companys 1
08401 Granollers
Telèfon:
93 879 1803
93 860 4795 (matins oficina)
VACUUM CONTINU és una reflexió sobre el procés de creació en el qual queda immers l´artista per a produir la seva obra. Mostra a l'espectador com des del “buit” es crea l'obra acabada que es veu en una sala d'exposicions. Albert Forns, escriptor, i Àlex Santafé, pintor, s'instal·laran l'1 de setembre a l'Espai d'Arts i transformaran la sala d'exposicions entesa com a “tradicional aparador” en un taller de creació on aniran omplint un espai buit produint les seves obres. El 23 de setembre s'obre al públic. A partir d'aquest moment ens continuaran oferint un procés ple de neguit i de buidor per mostrar-nos els seus projectes. Un taller obert o una sala expositiva que ens farà viure i compartir la continuïtat del precipici i la buidor que es busca omplir.
Text d'Albert Forns
Un quadre acabat no respira: Conté la respiració. Un llibre relligat no té vida, la conté i prou. El procés creatiu és la veritable obra d’art. Per això transformem la sala d'exposicions -tradicional cementiri/catàleg de punts i finals- en un taller on revelarem el procés creatiu, la gelosa i secreta ànima de l'obra. El procés creatiu serà el "VACUUM_CONTINU", l’exhibició durant trenta dies de l’omplir-se-buidar-se, omplir-se-buidar-se de cada alenada. El "VACUUM_CONTINU" és el respirar de l’artista. La sala d’exposicions no com a altar sinó com a estudi, contraposant al punt i final de l’obra acabada el procés que la gesta, l’alquímia, el punt i principi de cada matí, les misèries i miracles de l'obra viva. Cinc setmanes treballant amb calma o proferint malediccions intranscribibles quan res surt bé i cal aturar-se i pensar. I si l’Àlex Santafé viurà el drama dels pinzells i la pintura, jo m'enfrontaré amb els fulls en blanc, el camp de batalla habitual en la creació literària. En literatura el contrast entre buit i ple és també la constant que tot ho engendra: El full en blanc que omplim sencer de paraules fins a tornar a afrontar la blanca buidor de la propera pàgina i al contrari, la paraula exacta que, després d’uns minuts de buscar-la, esdevé generadora de nous buits, en haver omplert l’espai blanc encetant un buit nou, nova paraula, nou repte, nova recerca: El "VACUUM_CONTINU", l’abisme següent.
Text d'Àlex Santafé
“El encanto de lo lleno solo se revela con el vacío.” Jiang He En mi obra me interesa tratar las disonancias entre contrarios y es de ellos, en especial de esta divergencia o armonía entre lo vacío y lo lleno, de donde surge, para mi, la pintura. Es desde lo vacío desde donde surge la vitalidad de lo lleno. Un vacío no carente sino condición de posibilidad. Este vacío es el que proporciona el espacio, el aire, de donde surge lo lleno, la vida, el desarrollo, el crecimiento. Figuras en el espacio, texturas materiales, de añadidura o extracción, figuras que crecen arraigadas, la acción, lo abstracto y lo concreto. En el mismo sentido el decrecimiento, la malformación, la podredumbre, perder esta constitución para volver al vacío originario. Y la media metáfora, punto intermedio en esta metamorfosis donde está carente el sentido pero se percibe aún la voluntad. Captar esta transformación a medias, evitar la descripción. Exponer la poesía de este juego de contrarios. Este concepto de vacío y de esta lucha que guarda con la plenitud ejerce un cierto tipo de experimento sobre el ser humano y su relación con el cosmos. Es en este punto donde creo debe situarse la pintura.
