L'escenari#1. Arxiu Espartaco - els col·lectivitzadors s'engloba dins de Wasteland, prototipus de museu arxiu sobre la utopia (fracassada). Aquest prototipus de museu sense domicili estable, participa de la teoria segons la qual la història s'articula a partir de plantejaments sistèmics, de manera que ordenant substrats del passat podem aclarir, reflexionar o entendre problemàtiques del present. La intenció de Wasteland és recopilar utopies que han fracassat o que estan en procés de fer-ho. Tot i que el concepte d'utopia està molt gastat, l'aproximació a aquest terme parteix d'una òptica més propera a la utopia d'Ernest Bloch - basada en l'esperança com a principi i en la realitat com a procés -, que a la del món ideal de Tomàs Moro. Per a Bloch, l'ésser humà està determinat pel futur cap on es projecta des del desig i l'esperança de canvi. Wasteland es presenta com un work-in-progress que contínuament s'està refent i al qual s'aniran incorporant, amb el temps, nous escenaris.

Escenari#1. Arxiu Espartaco - els col·lectivitzadors L'exposició s'organitza a través del mobiliari que actua com a element estructural i aglutinant: 1.TAULA DE LECTURA 2. BIBLIOTECA que conté llibres sobre les col·lectivitzacions. 3. EXPOSITOR (recorda la forma de les naus de la fàbrica). Conté reproduccions d'alguns documents del Fons Roca Umbert/Arxiu Municipal de Granollers, a través dels quals es pot constatar com s'organitzaven els diferents gremis col·lectivitzats de la ciutat, imatges de la fàbrica i alguns dels pocs documents que queden com a testimoni del canvi de nom de l'empresa. L'expositor també conté material de consulta sobre les col·lectivitzacions, sobre la novel·la de Howard Fast i sobre la pel·lícula de Kubrick, com a annexos que amplien alguns aspectes del dossier. 4. MAQUETA que reprodueix a escala 1:500 la superfície que ocupava la fàbrica el 1936. 5. ESPAI DE PROJECCIÓ. El vídeo La mort del cavall, tracta de recuperar de manera simbòlica un fragment de la novel•la de Howard Fast, en què Espartac mata d'una estocada el cavall que tenia preparat per a la batalla final. Quan Espartac decideix combatre a peu, posa de manifest que tot està perdut i que la força impulsora de la utopia ha fracassat. Aquest fet que en la novel·la és significatiu, no apareix en la pel·lícula de Kubrick, segons sembla perquè l'acte cruel de matar un animal innocent, desvirtua la imatge arquetípica del revolucionari virtuós just i noble que Espartac-Douglas representa. Kubrick sempre es va mostrar insatisfet amb la pel·lícula, ja que no la va poder acabar com li hauria agradat, entre altres raons, perquè el film era finançat i controlat per la productora propietat de l'actor.
Com a conseqüència de la revolució social de 1936, la fàbrica va ser confiscada i col·lectivitzada pels obrers que hi treballaven i el nom de Roca Umbert fou substituït pel d'"Espartaco".
L'arxiu Espartaco - Els col·lectivitzadors està compost per documents que connecten de forma inversemblant la col·lectivització de la fàbrica de Granollers, la novel·la Espartaco de Howard Fast, i la pel·lícula del mateix títol d'Stanley Kubrick.
A la taula de lectura es pot consultar un dossier que explica breument com es va produir la revolució del 36: la situació del proletariat, l'eufòria de les primeres col·lectivitzacions, l'organització de la fàbrica Espartaco, les dificultats i el posterior fracàs de l'economia col•lectiva, la pèrdua de la guerra i l'exili dels antifeixistes a França.
També s'hi explica la gestió de l'hospital Varsovia de Toulouse creat per als exiliats espanyols i els vincles entre aquests i l'escriptor Howard Fast, membre destacat del Comitè Americà d'Ajuda als Refugiats Antifeixistes espanyols. Aquest Comitè aportava la principal ajuda econòmica per al manteniment de l'hospital. En ple maccarthisme, Fast va ser jutjat i empresonat per negar-se a proporcionar informació sobre altres membres del Comitè i sobre les donacions que la seva organització aportava a l'hospital. A la presó va començar a idear la novel•la Espartac que es convertiria en un gran èxit de vendes i que posteriorment seria portada al cinema sota la direcció d'Stanley Kubrick.
El vídeo La mort del cavall està muntat sobre la banda sonora original de la pel·lícula -d'Alex North- en el moment en què els romans, en un espectacular pla seqüència, prenen posicions per a la gran batalla final.