fàbriques del món (experiències a d'altres països)

Experiències similars a la de la Fàbrica de les Arts de Granollers, les trobem arreu d'Europa, diferint en molts sentits les unes de les altres, però amb un tret comú: són centres culturals autònoms. És habitual trobar, especialment a capitals i ciutats europees, antics edificis o recintes industrials que han estat recuperats i rehabilitats per dotar-los de serveis culturals; són centres culturals autònoms que, malgrat les diferències de dimensió, nom, gestió i pressupostos tenen funcions similars quant a producció artística multidisciplinar, foment de la participació, exigència de qualitat i identificació del treball creatiu. Totes aquestes fàbriques readaptades i destinades a usos culturals treballen amb disciplines tan diverses com arts visuals, música, teatre, multimèdia, vídeo, dibuix, dansa, circ, arts gràfiques, ràdio, cinema, arquitectura, fotografia… Cap, però, no està especialitzada en una única matèria, sinó que, en general, totes les fàbriques comparteixen algun d’aquests camps artístics. Quant a equipaments que acullen aquests centres, trobem sales de concerts, teatre i dansa; de cinema, vídeo i fotografia; laboratoris multimèdia; museus; tallers i residències d’artistes; bucs d’enregistrament musical; sales de reunions… en els quals es generen multitud d’activitats, no només de tipus artístic, sinó també social, didàctic i formatiu.

Aquestes experiències europees d’espais similars disten, però, del nostre projecte essencialment en dos aspectes: d'una banda, el gran i important suport que aquesta mena de projectes reben de les institucions nacionals, i, de l'altra, la majoria de les experiències europees són espais o projectes que responen al model de centres culturals autònoms; és a dir, gestionats i liderats des de l’anomenat tercer sector: associacions, squatters, gestió privada... i sempre a partir d’una demanda i d’una lògica no institucional. En canvi nosaltres som fills d’una planificació cultural pública, institucional, d'allò conegut com una acció de dalt a baix. És per això que el projecte de Roca Umbert Fàbrica de les Arts vol respondre a la incipient demanda dels sectors professionals de dotar-se d’autonomia i produir els seus projectes des d’una perspectiva pública, però no tutelada per la política, i, en aquest sentit, intentem que aquests agents s’incorporin al desenvolupament de la Fàbrica de les Arts per tal de desplegar una acció cultural més plural, més ajustada a la realitat àdhuc dels processos creatius.

Cal destacar una xarxa europea de centres de cultura independents, la Trans Europe Halles , fundada el 1983 i que actualment disposa de 36 centres associats de 22 països europeus, i un centre internacional de recursos nascut d’una experiència desenvolupada des de la coordinació d’aquesta xarxa, l'ArtFactories. Aquestes organitzacions proporcionen una plataforma de suport i cooperació a tots els seus membres per poder impulsar el nou talent, la innovació, els artistes joves, l’experimentació, l’intercanvi cultural i la trobada social.

Us invitem a llegir un article de Fabrice Raffin en què es recull la història i presenta les característiques d’aquest fenomen social que són les fàriques de cultura.